EL JE-NE-BAISE-PLUS I LA FERRONNÈIRE

El je-ne-baise-plus -literalment, «jo no follo més»- és una joia constituïda per una cinta (generalment negra) adornada amb una pedra, un penjoll o un camafeu que es lliga al voltant del coll. L’exemple més conegut de je-ne-baise-plus és el de la pintura «Olympia», de Manet, on una prostituta el duu en sentit irònic ja que aquesta joia servia per identificar les dones que rebutjaven les relacions sexuals, sobretot en casos d’estricte celibat o en els de les joves debutants que no estaven disponibles. També a la pintura, la «Madame de Sorquainville», de Jean-Baptiste Perronneau, n’és un exemple més representatiu.

El je-ne-baise-plus fou una evolució de la ferronnière, una cinta similar que des del Renaixement es portava al voltant del cap, amb l’adorn penjant enmig del front, i que devia el seu nom -no sortim de la pintura- a un retrat atribuït a Leonardo da Vinci. Si bé es desconeix la identitat precisa de la dona en qüestió, el retrat s’atribuí a la Bella Ferronière, amant del rei Francesc I de França i dona d’un ferronnier -comerciant de ferro-. La ferronnière es va tornar molt popular al s. XVI i es va usar sovint per amagar lesions sifilítiques, fet que al seu torn entra en relació amb la venjança que va orquestrar el ferreter contra els dos amants: es diu que l’home va contraure la sífilis per contagiar-los.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s